martes, 27 de diciembre de 2016

Projecte Europa


És tradicional que els alumnes del darrer curs realitzin una viatge o estada tècnica formativa a l’estranger.

Aquest any s’ha previst una sortida tècnica a Itàlia.

en la qual em pogut visitar:

Lamborghini
Carrosseria Autos port
Tractors Landini
Imperiale. Pintat de Lamborghini
Fabrica Pagani
Ferrari
APA fabrica de vinils
Motor Show de Bologna
Ducati

Verzellesi, fabrica de dipòsits de plàstic per agricultura


1r dia 

sortida de Girona montilivi a les 06:00 AM

1.200 Km
arribada a Reggio Emilia i dormir al alberg.

2n dia

DUCATI

El 1925 va ser fundada com una societat fabricant d'aparells de ràdio i radiotècnica
. El 1935 es trasllada la producció a Borgo Panigale (prop de l'anterior fàbrica de Bolonya) on es construeix una nova i moderna factoria i amb aquesta, Ducati començarà a expandir-se al mercat internacional. Durant la Segona Guerra Mundial, la planta de Borgo Panigale va ser bombardejada i destruïda; es va poder salvar la maquinària i es va reconstruir la fàbrica. En 1946, aprofitant que Siata (Società Italiana Applicazione Tecniche Auto-Aviatorie) havia desenvolupat un petit motor auxiliar de quatre temps, perfecte per acoblar a les bicicletes, conegut com "Cucciolo" (cadell de gos) de 48 cc (39 x 40 mm ) que rendia 1 CV a 4500 rpm i tenia un baix consum, Ducati arriba a un acord amb Siata per compartir la producció. Amb ell Ducati adquireix experiència en el sector mecànic.
El desenvolupament de motors i motocicletes
El 1952 Ducati dissenya el seu primer ciclomotor, el "Cruiser", dotat d'arrencada elèctrica, canvi automàtic, i un motor de 173 cc, aconseguint grans vendes i afermant encara més a la companyia en el sector. En 1953 Ducati dissenya la seva primera motocicleta, el model 98 (de 98 cc), que es presenta al Saló de Milà en una versió encara poc desenvolupada denominada "Cavallino", però que més tard vendrien amb motors de 125 cc. El 1954 Ducati canvia el seu nom pel definitiu de Ducati Meccanica Spa, i el seu nou director va passar a ser Giusepppe Montano. Aquest mateix any apareixen les dues versions definitives del model 98, un sport i una altra turisme, ambdues amb el motor de 98 cc, quatre temps refrigerat per aire (i radiador refrigerador d'oli el model sport) i distribució per varetes. Posteriorment, Ducati va contractar a l'enginyer que va dissenyar el seu revolucionari motor monocilíndric monoárbol 4 temps, el doctor Fablio Taglioni, que provenia de F.B. Mondial. També va dissenyar el bicilíndric en V que portaven la 750 SS i la Pantah, en el qual està basat el motor actual de les Ducati, i va introduir la distribució del motor desmodròmic, a més d'altres projectes per a la competició, que van donar a Ducati un palmarès molt important i una reputació de motocicleta bella, de qualitat. Així mateix en els anys 50 s'autoritza la llicència de fabricació a Mototrans a Espanya (Barcelona) per fabricar alguns dels seus models amb alguna variació. Per exemple el "24 hores" de 250 cc era exclusiu d'aquesta empresa. Es van muntar els models de 50 cc (denominats "48" cc) de 2 temps i els mono cilíndrics des de 125 cc fins a 350 cc, en fases successives a través dels anys.




Visita
Ens van fer 5 cèntims sobre la historia de Ducati explicada anteriorment, ens van ensenyar la cadena de muntatge des de el principi fins al final, ames ells son els que fabriquen tan com el cigonyal com l’arbre de lleves, es l’únic que fabriquen a la fabrica , les altres peces j avenen del exterior de la fabrica i ens van explicar que abans de fer la proba de motor es fa una prèvia en fres en que el motor es girat per un motor elèctric, d’aquesta forma poden veure ja si fa algún soroll estrany i si fa bones compressions un cop pesada aquesta fase es passa a la següent en que si que es el propi motor el que actua.
Ens van dir que tenen un conveni amb Audi (Fabricant de vehicles) anomenat DESI Project que consisteix en formar el jovent que vol introduir-se en aquest mon.

Verzellesi


Verzellesi S. r. l. és una empresa fundada el 1973 amb la passió i el compromís dels germans Valter, Gianni i Ivo que va començar una activitat d'embarcacions de petita eslora junts.  Primers individus produeixen eren la carrusels  per a nens en fibra de vidre; una mica més tard va començar una nova aventura en la producció de tancs per al sector agrari.

 En principi, producció de Verzellesi S. r. l.  basat en dipòsits que són personalitzats per empreses que treballen en el sector agrícola en els polvoritzadors' ', més a la tarda va començar el desenvolupament d'una línia que va començar a comercialitzar directament a Itàlia i Europa.
De d'aquesta manera, marca Verzellesi va començar a ser conegut com un sinònim de qualitat, el coneixement i l'atenció a les necessitats del client i sobretot per la passió pel treball.
Des de 1994 Verzellesi S. r. l.  ha afegit a la transformació de la fibra de vidre (abandonada el 2014) la tecnologia de l'emmotllament rotacional; Aquest gran innovació tecnològica ha permès Verzellesi de complir alguns passos endavant i ampliar el seu mercat.
Gracies a la seva filosofia i know-how acumulat durant l'època, l'èxit de la marca Verzellesi ha ajudat a l'empresa ampliar tant autobusos línies de producte i la seva capacitat productiva.
Qualitat i innovació representen l'esperit de totes les opcions de l'empresa. 
Un programa de recerca i desenvolupament es centra en nous productes, reformes tecnològics i respecte al medi ambient, mentre que un estudi sobre els mètodes de producció, desenvolupament de solucions d'avantguarda en construcció de camp i l'ús de nous materials permetrà la millora constant en eficàcia, fiabilitat i manteniment de tots els productes per marca Verzellesi.
dintre d'un mercat cada vegada més difícil i selectiu que Verzellesi S. r. l.  continua coneixent de fa quaranta anys, l'empresa és proposa amb sempre més compromís en la innovació, en el servei al client i en la cerca incessant de la màxima qualitat dels seus productes.
Visita:
Ens van mostrar tot el procés de fabricació dels dipòsits i/o carcasses. En el qual es un motllo fet de ferro o alumini depenent del gruix de les parets que es vulgui.
Son uns motlles subjectats per uns braços que el fan girar en dos eixos en que salpica una pols de plàstic segons el producte es una quantitat o altre ja preparada prèviament, en que salpica al seu interior i es tanca el motlle, un cop tancat aquest motllo es entrar en un forn a uns 160ºC
I el motlle comença a girar a unes 8 rpm en un eix i a uns 4 rpm en l’altre eix fen que el plàstic es vagi enganxant a les parets del motlle uniformement, un cop passat el temps passa a la fase de refredament i es va reduint la temperatura gradualment per evitar deformacions i s’extreu del motlle. També dir que hi ha dipòsits que per la seva forma necessiten un sistema de refredament especial en que consisteix en introduir aire amb cabal constant i fent-lo sortir  per un xicle per mantenir una pressió al seu interior.




Un Cop acavada la visita vam marxar cap a Bergamo i dormir alla.

3r dia 

APA

APA, productor italià de films adhesius, des de fa més de trenta anys principal referent en el sector de la decoració i de la gràfica publicitària, en permanent recerca i desenvolupament de noves solucions d'alt contingut tecnològic.

Visita:
Ens van explicar com son els vinils, constitució i parts. Ens van fer una demostració d’aplicació de vinil en una porta i en una superfície totalment plana i després ho vàrem fer nosaltres i no ens va sortir be a tots i després ens van mostrar un nou producte en que la cola no es llisa sino que te la forma com la d’un rusc d’abelles i aquest era molt mes fàcil d’aplicar ja que l’aire que quedes atrapar podia sortir amb facilitat.
Al final ens van fer un aperitiu
Vàrem visitar la seva fabrica i ens van mostrar el laboratori on fan diferents proves destres i resistència als vinils.
I per acabar ens van convidar a dinar a un restaurant de quatre estrelles i ens van obsequiar amb mostres de vinils.






i tornar a Reggio Emilia

4t dia

LANDINI

La Landini Tractors va ser fundada el 1884 per Giovanni Landini (nascut a Reggio Emilia a 1859), sota el nom de fàbrica Fabbrica di Attrezzi Agricoli ed Enologici. Inicialment la producció de la companyia sobre la maquinària de vapor, locomòbils, però en 1910 Giovanni Landini va construir el seu primer motor Hoth fix. La idea no és totalment original, a causa que els motors d'aquest tipus ja han estat utilitzats a l'estranger, en particular en la construcció naval. Landini, però, té el mèrit de l'aplicació, per primera vegada a Itàlia, aquesta solució a les màquines per a ús agrícola.
El 1924 el motor d'un sol cilindre s'aplica al prototip tractor 25/30 HP, amb resultats encoratjadors, de fet, la màquina resulta ser fiable i robusta. El 1932 entra en producció 40 models HP, dirigit a les grans companyies de terres, com la 25/30 HP està equipat amb un sistema de refrigeració del motor mitjançant l'evaporació de l'aigua.
El 1934 es posa en superlandini producció i el tractor nou ha demostrat ser un gran èxit comercial; 48 cavalls és dels tractors més potents de l'època de la producció nacional, i romandran així fins a la Primera Guerra Mundial. Els únics que produeixen models de potència igual o lleugerament més alts són els americans, però els seus productes són més pesats i plena de baixa fiabilitat i, en particular, tenen una tendència a desaparèixer.
Atès el caràcter molest del procediment per tal d'iniciar un motor de cap calent, a continuació, es prefereix la màquina Landini. El 1935 es posa en la producció d'un model més petit, l'elit, amb una potència de 25 CV i un pes de només 2.300 kg, un ús més flexible i menys com "desafiant". En l'elit, anomenat així en referència al títol que Mussolini va donar als que s'havia distingit en la batalla de blat, que coneix un gran èxit de vendes.
En l'elit es troba amb un èxit inesperat, permetent a la companyia per convertir-se en el primer productor de tractors reggiana a Itàlia, i encoratja a Landini per posar en producció un model intermedi, el 38 CV Buffalo. No obstant això, que no es troba amb l'èxit de l'anterior.
En els anys cinquanta es produeix una nova gamma, des del més petit L25 gradualment fins que el gran W55 el més potent mai construït. Encara que avui dia el cap calent del motor ha estat suplantada en favor dels motors dièsel amb un major rendiment i més manejable, el Landini impulsiu estan sent molt estimat pels fans dels tractors agrícoles i el medi ambient, són un símbol, tant aviat es convertirà en un objecte real per a ser cobejada col·lecció.

Visita
Dintre la fabrica landini ens van fer una visita guiada ensenyant-nos les diferents parts de la cadena de muntatge.
Encoblament de les peses que conformen el xassís tren de transmissió i motor, es pinta tot amb una pintura anticorrosiva, fins que salpica tota la carrosseria, l’habitacle i les rodes i es fa el test.
Ells fabriquen les peces i les de plàstics son fabricades per la empresa Verzellesi visitada el dia anterior.


CARROZZERIA AUTOSPORT


Bacchelli Franco i Roberto Vila després d’experiències en Scaglietti i Sports Car en 1972 per crear el cos de la Bastilla Bacchelli i Vila convertir-se en 1980 la carrosseria Autosport.
El 1976, els primers contactes amb Ferrari per a la reparació de la carrosseria de fibra de vidre del 308 GTB. En els anys següents es construeixen prototips per a la carrosseria de 512IPLM i 308x.
La carrosseria Autosport és ara un dels més qualificats cos en el món en la restauració dels cotxes esportius i de carreres després de la guerra.
Alguns dels èxits de Franco Bacchelli són presents a l'interior del Museu Casa Enzo Ferrari Modena

Visita:
Vàrem visitar l’interior del seu taller, estava pler de cotxes Ferraris, lamborghinis, massaratis ...
Ens van ensenyar diferents mètodes per a la restauració de vehicles, com que ho tenen que fer tot com a la època en que va ser fabricat el vehicle, estructures de cotxes sencers per poder fer les seccions a sobre a cop de martells, com els pintaven.
També ens van mostrar que pinten els col·lectors d’admissió i les tapes de balancins dels ferraris i dels masserati.
També ens va mostrar una altre nau amb diferents super esportius i a mi personalment em va agradar molt aquell moment perquè vaig poder veure en persona el Ferrari 355 berlineta del 1994 que es el meu cotxe preferit ja que es del mateix any que jo i em van regalar una maqueta quan era mol petit.





5è dia


PAGANI

Horaci Pagani (nascut a Casilda, província de Santa Fe, Argentina, el 9 de novembre de 1948) era un amant del disseny, un dia va participar en un concurs de disseny d’interior d'un motorhome. Va obtenir el primer premi el qual va ser atorgat pel reconegut mecànic Oreste Berta, qui després, va contactar amb Juan Manuel Fangio.

Després que el campió de Fórmula 1 li va escriure una carta de presentació a Horaci, aquest va viatjar a Itàlia a la recerca d'un lloc en alguna fàbrica. Després d'un intent fallit a Ferrari, és contractat per Lamborghini. Després de força temps va aconseguir arribar a un lloc prou important per parlar cara a cara amb Ferruccio Lamborghini el fundador de l'empresa italiana, Horaci li va comentar que haurien de tenir la seva pròpia divisió per a la creació de compostos com la fibra de carboni. El fundador de Lamborghini no va estar d'acord amb això, per tant, Pagani decideix crear la seva pròpia fàbrica demanant-li un préstec al banc. Aquí és quan funda Pagani Composite Research (investigació de materials compostos) en 1988. Aquesta nova empresa va col·laborar amb Lamborghini en nombrosos projectes, incloent el redisseny del Lamborghini Countach, la versió 25th. Anniversary, el concepte de disseny P140, i el Lamborghini diabolo.
Visita:
Ens van explicar la historia del senyo pagani mostrant-nos diferents vehicles que van marcar la seva vida per arribar a construir la Pagani.
Ens va explicar la guia el procés de fabricació que es totalment artesà i dura dos anys la fabricació d’un cotxe, els models de fibra de carboni visible les peces tenen que estar perfectes es a dit que les trames de carboni siguin perfectament paral·leles, que coincideixin i que visualment es vegin perfectes sino es tornen a fer, cosa que fa que el seu valor augmenti, també ens va mostrar com era la fibra de carboni les diferents parts i ames peces ja fetes que ens va deixar mirar i sentir-les amb el tacte, ames si es bol es pot afegir or a les trames de la fibra de carboni cosa que ens va sorprendre molt

també ens va dir el valor dels mes barats 1.500.000€ mes o menys




LAMBORGHINI


Automobili Lamborghini S.p.A. és una filial d'Audi AG, mes coneguda com a Lamborghini.

Es una empresa italia de superesportius, localitzada a Sant’Agata Bolognese, a Bolonya a pocs kilometres de Maranello.
L’empresa va ser creada l’any 1963 per Ferruccio Lamborghini (1916 - 1993)
com a resultat de l’èxit de la seva empresa de tractors Lamborghini trattori S.pA
Ferruccio Lamborghini era propietari de molts Superesportius inclos de un Ferrari en concret el model 250 GT que en parlaré mes tard.

Ferrari 250 GT


Ell va començar la seva empresa de cotxes segons es diu per una baralla entre ell i Enzo Ferrari.
La versió mes creïble segons el seu fill es:
 Ferruccio Lamborghini va anar a queixar-se personalment a la fàbrica de Enzo Ferrari per la mala qualitat de l'embragatge del seu Ferrari 250 GT. Enzo Ferrari el va fer fora dient-li que se n'anés a conduir tractors perquè no era capaç de conduir cotxes. Ferruccio va tornar a la seva fàbrica, es va fer treure l'embragatge del seu Ferrari i es va adonar que el fabricant d'embragatges era el mateix que li proveïa els dels seus tractors. En el seu magatzem va trobar un recanvi que li va semblar adequat, i quan el va instal·lar va solucionar el problema.
Des dels seus inicis, els Lamborghinis es caracteritzen per ser uns cotxes amb dissenys agressius i impressionants, amb motors molt potents i ràpids, i uns dels cotxes més cars del món. Contràriament al que es diu ha Ferruccio Lamborghini no li agradaven les ”corridas de toros”, però li agradaven molt els toros i el seu símbol de zodíac era Taurus, és per això que molts dels seus models tenen noms de quelcom relacionat amb els toros.
La seva empresa de tractors, fundada el 1947, va ser comprada per SAME (ara anomenada Same Deutz-Fahr), després que Ferruccio perdés l'interès pels tractors a finals dels anys 60. Els tractors Lamborghini es venen encara avui en dia com a part del grup Same Deutz-Fahr.
350 GT
Miura



Que vam poder visitar al museu:
- Els orígens amb Ferruccio i els seus primers èxits: 350 GT i Miura
- Els models principals des de llavors fins avui
- Els cotxes de carreres, inclosos els Fórmula 1
- Les grans etapes de l'evolució tecnològica: 4x4, alumini, carboni, híbrid
- Els motors com joies
- L'invent del SUV i el proper URUS
I molt més per entendre com la passió i la màgia s'han ajuntat a Sant'Agata Bolognese, al centre de la Motor Valley italiana.

Visita:
Vam visitar a la fabrica i la guia ens va fer una pregunta si saviem quins models estaben fent actualment i eren el Huracan i el Aventador vam entrar a la fabrica i ens va explicar que cada equips temps la cadena de muntatge es mou, ens van mostrar on es montà el motor i la zona de costura on fan els seients i el volant a mida i gust, ames de deixar-nos tocar diferents teles
Vam sortir amb la sensació de que no ens van ni explicar ni ensenyar res de res la veritat es que la visita al seu interior comparada amb les altres es mol baixa ja que les altres ens ensenyaven mes i ens explicaven mes.
Després vàrem anar al museu i allà vam veure per no dir tots quasi tots els lamborghini des de els primers super deportius, pesant per els monoplaces i els de competició de resistència o 24H fins als actuals.
Lamborghini Huracan






6e dia

IMPERIALE




AUTOCARROZZERIA Imperiale neix com una empresa individual el 1980 amb seu a Via Imperiale Nº 15 a San Felice sul Panaro (MO).
El 1990, la seu administrativa i la fàbrica es transfereixen a Mirandola (MO) per adaptar la infraestructura a la creixent demanda de serveis, que va requerir una ampliació dels locals i en 1995 es va crear el AUTOCARROZZERIA Imperiale Srl, un accionista de R. L ..
Qualitat dels productes i serveis oferts, la protecció i salut i seguretat en el treball són valors fonamentals i els objectius estratègics de "AUTOCARROZZERIA Imperiale Srl"; precisament a per això, la companyia ha obtingut la certificació del Sistema de Gestió de Qualitat UNI EN ISO 9001: 2008 ja des de l'any 2006 i la Certificació de Seguretat i Salut en el lloc de treball d'acord amb la norma BS OHSAS 18001: 2007 de a l'agost de 2013.
Visita:
Ens van mostrar el seu taller on pinten els lamborghinis que després seran muntats a la cadena de muntatge de lamborghini, ens van ensenyar que tot esta pintat meticulosament a ma i que després les peces son revisades per dones ja que tenen una vista mes bona que els homes per poder veure els detall, una anècdota sobre les dones allà a la imperiale, es que no poden tocar les peces abans de ser pintades perquè, en els dies de la menstruació, la suo de les seves mans es molt acida cosa que interferiria amb l’adhesió de la pintura.
També dir que tenen un taller de reparació tan com de planxa i pintura com de mecànica i electricitat per els vehicles lamborghini amb certificat de Lamborghini.
Per acabar la visita ens van obsequiar amb un aperitiu i uns petits obsequis.










FERRARI


Enzo Ferrari va fundar la Escuderia Ferrari en 1929 amb l'objectiu de patrocinar pilots aficionats de Mòdena. Ferrari va entrenar a diversos pilots i va competir amb gran èxit amb actuacions Alfa Romeo fins a 1938, quan va ser oficialment contractat per Alfa Romeo com a president del seu departament de carreres.
El 1940, després d'assabentar dels plans de la companyia per absorbir la seva estimada Escuderia i prendre control del seu treball en la competició, va abandonar ràpidament Alfa Romeo. Atès que tenia prohibit per contracte competir durant diversos anys, la Escuderia es va convertir breument a Auto Avio Costruzioni Ferrari, que aparentment fabricava maquinària i accessoris per a avions. Durant aquest període en el qual no podia competir, Enzo Ferrari de fet va produir un cotxe de carreres, el Tipus 815, d'aquesta el primer cotxe originalment de Ferrari, però a causa de la Segona Guerra Mundial va tenir molt poca participació en les carreres. En 1943 la fàbrica Ferrari es va traslladar a Maranello, on ha estat des de llavors. Aquesta va ser durament bombardejada i destruïda parcialment en 1944 i reconstruïda en 1946 per a posteriorment produir els seus famosos i costosos cotxes esportius de luxe.
Visita:
Nomes vam poder visitar el Museu i la fabrica nomes l’exterior, de la Ferrari vam poder veure diferents models de cotxes, “F1”, i de competició la visita va ser sense guia, i la veritat m’esperava que hi hagués molta mes cosa.




7è dia

MOTOR SHOW

Va ser concebut i realitzat per primera vegada en 1976 pel bolonyes Mario Zodiaco, que tenia la intenció de proposar una alternativa a les fires habituals, com el de Torí i Ginebra, poc atractiu per als joves i per a les dones. Zodíaco va fundar una empresa amb Sandro Munari i Giacomo Agostini per a la gestió de l'Automòbil de i la seva promoció.

Després de l'edició de 1980 es va vendre la totalitat dels drets a Alfredo Cazzola, que, a través de la seva companyia, el promotor, va supervisar la construcció fins a l'edició de 2006. Al 2007, el promotor, que encara organitza el Saló de l'Automòbil, ha estat GI Esdeveniments venuts al grup francès.
Visita:
Al MotorShow hi havia tants de cotxes que sincerament no sàvia x on anar ni per on mirar, MOLTS MOLTS COTXES!, vaig per dir-ho així emborratxat de tant de cotxe que hi havia, també hi havien exhibicions com carreres, free style de motos i quads etc, al motorshow m’ho vaig passar molt be, em va agradar molt, per la pròxima sortida seria interesant que caiguessin que fan i a les hores que fan i el dia, per poder anar organitzats i també per triar un dia en que hi hagi mes carreres i exhibicions per poder veure.
PD:
vam estar tot el dia al Motor Show.

8è dia

Sortida de Bolonya cap a Girona.





ANNEXES

Sortida

Diumenge 27/11/16

Sortida de Girona cap a Reggio Emilia.



Reggio Emilia

Regium Lepidi o Regium Lepidum fou el primer nom de la ciutat. De vegades se l'anomenà simplement Regium. Era a la Gàl·lia Cispadana a la vora de la via Emília entre Mutina i Parma a uns 25 km de cadascuna.
També afegir que la ciutat de Girona i Regio emilia estan agermanades.

Pel seu nom es pensa que fou fundada o almenys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília. Festus diu que el seu nom original fou Forum Lepidi. No va ser mai colònia però fou una ciutat pròspera si bé molt per darrere de Mutina i Parma. El 79 aC hi fou assassinat M. Brutus, el pare de l'assassí de Cèsar, per ordre de Gneu Pompeu. És esmentada durant la guerra de Perusa i abans i després de la batalla de Mutina. Durant l'Imperi pràcticament no és esmentada per cap esdeveniment i només ho és a les obres geogràfiques. Era un municipi amb els seus magistrats, i Estrabó la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dóna títol de colònia per equivocació, ja que Plini el vell no l'esmenta com a tal ni apareix a cap de les nombroses inscripcions trobades.

Al segle IV Gracià hi va establir un grup de gots captius, tant a la ciutat com a Parma i altres llocs propers, senyal evident de debilitat. Al segle V havia entrat en plena decadència tal com esmenta Sant Ambròs, però va esdevenir seu d'un bisbe.

Tot i la seva decadència va subsistir com a ciutat i és esmentada als Itineraris, la Taula de Peutinger i per Paulus Diaconus.

Va passar als ostrogots el 489 i el 539 fou inclosa a l'Exarcat de Ravenna fins que fou conquerida pel rei Longobard Alboí el 569 i fou seu d'un dels ducats longobards. El 774 va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els límits de la diòcesi (781).

El 888 va passar al regne d'Itàlia i el 889 fou atacada i parcialment destruïda pels hongaresos que van matar el seu bisbe Azzo II. Fou reconstruïda i el 31 d'octubre del 900 l'emperador va donar una cèdula autoritzant la construcció d'un castell. Fou inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana el 1002 junt amb Parma, Brèscia, Mòdena, Màntua i Ferrara.

Bergamo

La ciutat compta amb dos centres: "Città Alta" (ciutat alta), una ciutat medieval, envoltada de gegantines muralles del segle 17, i la "bassa Città" (ciutat baixa). Les dues parts de la ciutat estan connectades per funicular, camins i corriols (adjacents a l'estació del funicular). Les places d'aparcament són molt limitades en la ciutat alta.

Città Alta

Bèrgam Alta (també coneguda com a Ciutat Alta, o en el passat, la ciutat, en lloc dels suburbis) és una ciutat medieval, envoltada de muralles construïdes al segle XVI, durant el govern de Venècia, que es van afegir a les fortificacions ja existents per tal de fer una fortalesa inexpugnable. Ciutat Alta és part del Tercer Districte de la ciutat de Bèrgam.

El Tercer Districte, que també forma part d'aquest barri inclou els barris de Conca Fiorita, Monterosso, St Columba, Valverde, Santa Caterina, Redona, Ciutat Alta i als turons.

El Consell de la Tercer Circuit es compon de 15 membres elegits en les eleccions locals.

Bèrgam és una de les cinc ciutats d'Itàlia, al costat de Pàdua, Ferrara, Lucca i Grosseto, el centre històric ha estat completament envoltada de muralles que, al seu torn, ha mantingut intacta la seva aparença original al llarg dels segles.

La Città Alta
El més conegut i visitat de Bèrgam Alta és la plaça del nucli antic, amb la Font Contarini, el Palazzo della Ragione, la Torre Cívica (anomenada la campana), que encara cada nit a les 10 hores del vespre sona 100 vegades - els que en el passat va anunciar la nit de tancament de portes de les muralles venecianes - i altres edificis que l'envolten per tot arreu. Impressionant, davant del Palazzo della Ragione, el gran edifici blanc del nou palau que alberga la Biblioteca Angelo Mai.

Al costat sud de la plaça del nucli antic hi ha la Catedral, la Capella Colleoni arquitecte Giovanni Antonio Amadeo, amb monuments a Bartolomeo Colleoni i la seva filla Medea, el Baptisteri, construït per Giovanni dóna Campione i la Basílica de Santa Maria la Major, a més de Giovanni da Campione. Aquesta església, a l'interior porta les marques dels diferents períodes arquitectònics que s'han produït des de la seva construcció. Incrustacions notables que representen escenes bíbliques fetes de fusta de diversos colors, els dissenys s'atribueixen a Lorenzo Lotto, i una impressionant confessional barroc esculpit per Andrea Fantoni. L'església alberga la tomba del compositor Gaetano Donizetti.

Via Colleoni, també conegut com a Corsarola, connecta la plaça de la Ciutat Vella a la Plaça de la Ciutadella i és el cor de la ciutat vella.


Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.

En diuen la Ciutat Roja pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes (Bologna la rossa), en la Segona Guerra mundial. També se l'anomena Bolonya la Docta (Bologna la dotta) per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya la Grassa (Bologna la grassa), per la seva excel·lent cuina. És seu també de la Bologna center school of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, creada el 1955. Té aeroport internacional. És seu arquebisbal.

Superfície: 140.9 km²
Habitants: 374.561 (2008) (800.000 a l'àrea metropolitana);
Densitat de població: 2.645,17 hab/km² (2008)
Com a monuments, cal destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la basílica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podestà (segles XIII-XV), les esglésies de San Domenico (segle XIII) i de San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitectònic de Sant Stefano (segle XI-XIII), el palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la font de Neptuni (1566), obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu cívic, hi ha importants troballes etrusques de la cultura vil·lanoviana. La Pinacoteca Nazionale té un gran nombre d'obres de pintura emiliana.


Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena. Tenia 180.080 habitants l'any 2005.

L'any 1997, la seva catedral, la Torre Cívica i la Piazza Grande foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Geografia[modifica | modifica el codi]
Mòdena està situada a la plana padana, envoltada pels rius Secchia i Panaro, tots dos afluents del Po. Al centre de la ciutat hi ha la font dels dos rius, que simbolitza aquest fet, obra de Giuseppe Graziosi. La ciutat està connectada al Panaro a través del canal Naviglio.

La serralada dels Apenins comença a uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat.


El municipi està dividit en quatre circoscrizioni. Són les següents:

Centro storico (Centro històric, San Cataldo)
Crocetta (San Lazzaro-Mòdena oriental, Crocetta)
Buon Pastore (Buon Pastore, Sant'Agnese, San Damaso)
San Faustino (S. Faustino-Saliceta San Giuliano, Madonnina-Quattro Ville)
Segons la classificació climàtica de Köppen, Mòdena normalment està classificada com a clima subtropical humit. Els estius són suaus i calorosos, amb poca pluja, i els hiverns són freds i humits.

Webs d’interès.

Carozzeria autosport

Landini Argo tractors



Imperiale. Pintat de Lamborghini


Pagani

Motor Show de Bologna




Vinils APA


Ducati